LGTBI

Dia internacional contra la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere

  • Actualitzat:
  • Creat:

Manifest commemoratiu del 17 de maig

El 17 de maig es commemora el dia en què l'Organització Mundial de la Salut va retirar l'homosexualitat del seu llistat de malalties mentals. Es posava fi a una de les moltes discriminacions que encara pateix el col·lectiu LGTBI. Era una reivindicació que es portava demanant des de feia molt temps, tant des de la política com des de la societat civil. Han estat molts els i les activistes que han lluitat de forma incansable en uns temps en què era complicat sortir i aixecar la bandera de la llibertat sexual. Persones que han patit la discriminació i el rebuig per part de moltes persones, han convertit la seva causa en una de col·lectiva que ha desembocat en un moviment que ha aconseguit moltes de les seves fites.

 

Tanmateix, la situació del col·lectiu dista molt de ser la ideal, variant segons el lloc. Encara avui 79 països condemnen l’homosexualitat, i en una desena d'aquests es castiga amb la pena de mort. És una realitat molt dura que s'hi torna més encara per l'entorn hostil. Moltes d'aquestes persones no poden ni fer menció a la seva orientació sexual, i el fet de poder viure la seva vida tal i com volen, representa una utopia. Molts són forçats a marxar de la seva terra, fugint d'una persecució i assetjament que els podria dur a la mort.

 

Aquests dies hem escoltat notícies sobre la realitat del col·lectiu LGTBI a Txetxènia. El que passa allà és només una mostra de la barbàrie que s'està cometent a molts altres països. A l'Iran s'executen fins i tot menors, simplement pel fet de ser LGTBI. És una situació terrible. No podem fer veure que no passa res. Com tampoc podem quedar-nos mirant mentre veiem formacions d'ultradreta com les de Le Pen i Donald Trump, que aprofiten atacs terroristes per difondre les seves idees xenòfobes i racistes. Tot això està calant dins una part del col·lectiu LGTBI i, enganyats i enganyades, acaben votant a formacions polítiques que manifesten la retirada de tots els drets que tant ens ha costat assolir.

 

La situació de les persones LGTBI a Espanya és més favorable que a aquells països. D'ençà que l'homosexualitat va deixar de ser il·legal l'any 1979, el col·lectiu LGTBI ha anat assolint fites fins arribar a grans lleis com la de matrimoni entre persones del mateix sexe l'any 2005 durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, incloent el dret a l'adopció. Pel que fa a Catalunya, tenim l'orgull de ser la primera regió espanyola i una de les poques a nivell mundial en aprovar una llei específica per combatre la LGTBIfòbia en tots els àmbits possibles. I és que, realment, aquesta és una de les tasques que tenim pendent com a polítics i activistes pels drets de les persones LGTBI. Tot i ser un dels països amb major acceptació, seguim rebent notícies de noves agressions dins el nostre país, com ha passat recentment a municipis com Berga, Barcelona i Sitges. Seguim veient com adolescents s'intenten treure la vida per l'assetjament que pateixen per part dels seus companys i/o les seves companyes de classe, i com algunes organitzacions es dediquen a promoure xerrades homòfobes o a fer circular busos que tracten d'humiliar els infants trans, entre d'altres.

 

Tots aquests motius i molts més són els que fan necessària una llei contra la LGTBIfòbia com la que es va aprovar amb una gran majoria parlamentària, i que ha donat peu a regulacions similars a diferents punts de la geografia espanyola. I en totes i cada una d'aquestes lluites sempre hi ha sortit el nom dels socialistes.

 

El PSC porta molts anys treballant des d'aquí per la consecució dels principals drets que el col·lectiu LGTBI ha assolit dins de Catalunya i en el conjunt d'Espanya. D'ençà la primera manifestació que hi va haver a Barcelona l'any 1977, ens hem nodrit d'activistes pels drets humans i, concretament, pels drets LGTBI que ens han permès tirar endavant legislacions que han millorat el benestar de les persones LGTBI. I seguirem defensant més millores davant les institucions i, sobretot, davant la societat, que és per la qual treballem dia a dia.

 

Encara tenim molts reptes com a col·lectiu, pels quals ens comprometem a seguir treballant. Cal un pacte educatiu que acabi amb la xacra del bullying, que afecta molts joves, i que ens han arravatat ja massa vides. També hem de fer front a la realitat de la gent gran LGTBI, situació que encara passa inadvertida. Tenen més risc de patir la solitud que les que no són LGTBI, i són moltes les que es veuen obligades a tornar a l'armari.

 

Paral·lelament, hem de saber combatre les agressions de caire LGTBIfòbic que estan succeint actualment als nostres carrers. Segons dades de l'Observatori contra l’Homofòbia, durant l’any 2016 van tenir coneixement de 113 incidents. Aquest és el gran repte. És indispensable desplegar la llei 11/2014, aprovada amb gran suport al Parlament de Catalunya. El desplegament d'aquesta llei, tal i com va denunciar al Parlament de Catalunya la nostra diputada, Marta Moreta, s'està fent molt lentament. D'ençà l'aprovació d'aquesta llei han passat ja 3 anys, i només s'ha aplicat 1 sola sanció administrativa. 113 agressions contra una sola sanció. Francament, esperem més voluntat política per part del govern de la Generalitat, i reclamem que s'implanti d'una vegada per totes aquesta llei a la qual ells mateixos van donar suport en el seu moment.

 

Volem aprofitar aquest manifest per llençar un missatge d'esperança a totes les persones del col·lectiu LGTBI. Ningú hauria de patir cap mena d'assetjament ni discriminació, ni per la seva orientació sexual, ni per la seva identitat de gènere ni per cap altre motiu. Els i les socialistes catalans volem construir una societat en pau on tothom pugui realitzar el seu projecte de vida. Totes aquestes persones que insulten, que es burlen, assetgen i agredeixen les persones pel simple fet d'estimar han de saber que mai guanyaran. No hem de deixar que ningú digui que un home gai no pot jugar al futbol, ni que una dona trans no pot tenir una identificació d'acord amb la seva identitat de gènere. Mai deixarem que ningú ens consideri inferiors, perquè senzillament no ho som! Som persones normals i corrents amb ganes de viure la nostra vida tal i com desitgem, sense perjudicar ningú, com qualsevol altra persona que no sigui LGTBI.

 

Finalment, i per acabar, volem donar les gràcies a totes les persones que han lluitat des del principi, en uns temps en els que somiar no estava ni tan sols permès. Molts de vosaltres, desgraciadament, ja no hi sou. Però cada vegada que una nena trans es pugui posar el seu vestit preferit, cada vegada que una parella de nois abracen el seu fill, cada vegada que una persona LGTBI és feliç, allà hi sou vosaltres. Perquè aquest és el vostre llegat, el nostre llegat, el llegat d'aquells i aquelles que, quan no se'ls permetia somiar, van decidir que no ho deixarien de fer mai. Encara queda molt per fer, però ho aconseguirem, com hem aconseguit tot el que ens hem proposat.

 

Moltes gràcies per tot.

 

Seguim estimant.

 

17 maig 2017

Fitxers adjunts: