LGTBI

"LGTBIfòbia: Una qüestió de drets humans"

  • Actualitzat:
  • Creat:

Article d'Estibalitz Torres, Secretària de Polítiques d’Igualtat, Dona i Col·lectiu LGTBIQ del PSC Comarques de Lleida, Pirineu i Aran

Des de la Secretaria de Polítiques d’Igualtat, Dona i Col·lectiu LGTBIQ de la Federació del PSC de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran denunciem, amb motiu del 17 de maig, Dia Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, les vulneracions de drets humans que encara avui segueixen patint les persones del col·lectiu LGTBIQ.

Hi va haver una època no tant llunyana en el temps en que el col·lectiu LGTBIQ estava inclòs en els manuals de psiquiatria com un trastorn mental més i, com “altres trastorns de la conducta”, podia curar-se amb diverses teràpies i tractaments. Per sort, aquesta definició va ser negada per les investigacions científiques, però aquest només va ser un pas d’un lent procés de canvi que tardaria en arribar. No va ser fins l’any 1990, quan la Organització Mundial de la Salut, va retirar l’homosexualitat de la seva llista de malalties mentals.

La LGTBIfòbia enforteix la intolerància a la diversitat i facilita els abusos, promou la ruptura de famílies i l’odi entre els grups. Legitima la llei del més fort. És caracterització de superioritat i d’inferioritat, negació d’igualtat en drets i alhora normalitza la desigualtat. S’expressa en maltractament, abusos, exclusió i ruptura del teixit social. La LGTBIfòbia, com tota forma de discriminació, és la negació de la dignitat humana, és terra fèrtil per a la violència i càncer per a la democràcia. És, sense dubte, un fenomen complex. Per això, és indispensable comprendre-la millor i desxifrar com ha influït en la construcció històrica de la nostra societat. Comprendre com fa impossibles les relacions interpersonals basades en el respecte, la igualtat i el reconeixement mutu.

Per desgràcia en aquests moments, persones homosexuals, gais, lesbianes, bisexuals, transvestits, transsexuals i transgènere i intersexuals viuen a tot el món situacions complexes per raó de la seva orientació sexual o de la seva identitat de gènere.

Encara no hem aconseguit passar del reconeixement de la diversitat de la igualtat, que es construeix a partir de les diferències i no de la uniformitat, que suposa l’eliminació de les desigualtats de tracte des de tots els àmbits de la societat i en tots els racons de l’Estat. Això suposa, fonamentalment, la certesa que l’orientació sexual i identitat de gènere de cada persona és un tema de drets humans, és a dir, d’obligacions socials i polítiques, i no només del més profund de cada persona. Aquesta certesa ha anat avançant de diverses formes, tot i que segueix sent un tema de gran complexitat.

La Conferència Internacional sobre Drets Humans, Orientació Sexual i Identitat de Gènere que es va celebrar a Oslo (Noruega) tenia com a propòsit realitzar una anàlisi sobre on estem en aquest tema a nivell mundial, cap a on ens dirigim, i què tan precisos seran aquests avenços en matèria de drets humans.

En la citada conferència, l’ex Secretari General de les Nacions Unides, el Sr. Ban Ki- Moon va expressar que “tots hauríem d’estar indignats quan veiem com hi ha persones que pateixen discriminació, agressions, i inclús assassinats per pertànyer al col·lectiu LGTBIQ. Tots hauríem d’aixecar la veu quan algú és arrestat i empresonat per a qui estima o per l’aparença que té”.

La cultura, la religió o la tradició no poden ser utilitzades per les autoritats dels Estats per justificar la discriminació a persones de la comunitat LGTBIQ. Els governs tenen l’obligació de protegir a tothom, però encara molts d’ells es neguen a reconèixer la injustícia social LGTBIfòbica i la discriminació.

Però, sense dubtes l’efecte més sagnant resultat de la discriminació són els delictes d’odi, que afecten a totes les persones LGTBIQ, i que requereixen un clar compromís polític i institucional que porti a prevenir-los amb mesures pedagògiques, perseguint a qui cometi les agressions i protegint a les víctimes. A més, en front la falta de formació i desconeixement d’aquesta realitat, s’ha de seguir treballant per la sensibilització.

“Los homosexuales no somos orientadores sexuales que vamos por el espacio: somos sus hijos, sus hermanos, sus compañeros de grupos, sus colegas de partido...”

Pedro Zerolo